Aquell món màgic.

M'agradaria que m'entengueres sense paraules i parlar-te del mateix que parla la meua gent sense elles que tan sols amb mirar-me sorgiren les frases, les lletres i contar-te histories con aquelles, de les velles.

Em preguntes, i no se quina resposta donar-te ni tan sols m'ixen les paraules per a dir-te, contar-te que m'agradaria poder ensenyar-te aquell món màgic com tret d'un conten i allà sentats a un racó escoltar-te i sense paraules parlar-te.

D'aquell món de fantasia i alegria on el sol brilla al cel tot el dia i on la paraula guerra no es pronuncia ni tan sols es sabia que existia i que en ella es moria.

Allà on tot son ganes de viure on la gent no fa més que somriure i sents per fi que eres lliure que amb la pau es pot conviure en aquell món màgic que no es pot escriure, descriure.

I es ahi on estar amb tu m'agradaria i on ben fort t'abraçaria i no et soltaria per tot enllà de la mà et portaria i aquella terra t'ensenyaria.