Així com cell qui es veu prop de la mort, corrent mal temps, perillant per la mar, e veu lo lloc on se pot restaurar, e no hi ateny per sa malvada sort, ne pren a me, qui vaig afanys passant e veig a vós, bastant mos mals delir: deseperat de mos desigs complir, iré pel món vostre nom recitant.
Si lluitem podem pedre, però si no lluitem, estarem perduts.
No hay comentarios:
Publicar un comentario